Parròquia localitzada a l’Orient d’Astúries, a la meitat occidental del “Concejo de Llanes”. Aquesta localitat te en la actualitat (Agost 2004) 810 habitants.
Hi ha 8Km des de la capital del “Concejo”, la qual hi es a una altitud de 39,5m sobre el nivell del mar amb latitud 43,4333 i longitud –4,85.

Amb un bon accés per la N-634, ens permet visitar altres localitats més importants al nord com Arriondas (on es l’Hospital de l’Orient), Nava e Infiesto. I amb un molt millor accés (gràcies a la autovia) localitats com Ribadesella, Oviedo, Villaviciosa, Colunga (amb el seu famós museu del juràsic MUJA) i Gijón cap a l’oest; i Torrelavega, Santander o Bilbao cap a l’est (on encara no hi es finalitzat el darrer tram, el polèmic Unquera – Llanes).

Covadonga i els “Picos de Europa” hi son a uns 35Km de distància aproximadament i es pot arribar per las carreteres de l’interior.

Molt a prop es troba el mont Llabres amb 682 m. Lloc en el qual es practiquen sports de risc com el parapent, sobre tot durant l’estiu.

Avui en dia, Posada, el tipus de negoci que dona vida al poble son els petits comerços juntament amb el sector serveis, amb particular atenció a la hosteleria i el turisme. Però també n’hi ha moltes altres petites empreses com fusteries, petits tallers, centres d’educació, ramaderia (encara que cada vegada menys),... que també son una font important de riquesa per tota la vall.

Des de 1862, tots els divendres es fa el “Mercat setmanal” en el qual es poden trobar productes dels horts propers amb tota la varietat dels diferents tipus de productes de las rodalies.

Després d’uns mesos, durant els quals el mercat s’ha estat desenvolupant a l’estacionament ubicat en la proximitat de l’Estació de FEVE, ha tornat al seu lloc original, la plaça, després de l’acabament de les obres amb les quals ha estat completament renovada. Concretament des del divendres 2 d’agost del 2002.

Des de fa un grapat d’anys, el turisme està arribant a ésser un pilar bàsic dintre de l’economia del “concejo”. Sobre tot amb l’arribada del boom del “Turisme rural” on antigues masies familiars, petites granges, estables,... s’estan convertint en uns paratges idíl•lics pel descans estiuenc de gent de les grans ciutats, sobre tot de Madrid i del País Basc. També es possible trobar dins del poble pensions, petits hotels i pisos de lloguer per l’estiu.

Com a conseqüència de la seva proximitat a Llanes, l’ambient nocturn està garantit. Sobre tot durant els mesos d’estiu, període durant el qual el número d’habitants es duplica degut al turisme, que cada any i cada vegada més s’apropa al “concejo”. Les seves platges son famoses (n’hi han més de trenta) per la qualitat de la seva aigua clara, fines sorres y netes, dintre d’uns paratges naturals envejosos.

La creació del nucli urbà dintre d’uns terrenys del poble de Bricia, es va produir allà per la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de l’elecció del terrenys rurals de la vall de Santiago, com a seu del mercat setmanal que es feia cada divendres. Aquests terrenys, que mes endavant van arribar a ser la plaça de Parres Piñera, van fer un espai nou que molt aviat es va denominar “la nova Posada”.
La pressió dels diferents estaments que hi havien dintre de la població que composava l’antiga parròquia de Posada, la tenacitat dels seus veïns i l’ajut dels “indians” i las seves successives generacions. Van ser complimentades amb les constants gestions d’ajut realitzades per José Parres Piñera i Posada Herrera.

El mercat va esdevenir en factor clau i dinamitzador de la vall ja que va obligar, en primer lloc, a traçar els camins pels voltants del solar escollit com a lloc de celebració d’aquest esdeveniment i que es va dissenyar com un triangle. Aquests camins posteriorment es van convertir en carrers, que van ésser ocupats per cases amb petits locals per negocis i tendes. Aquests carrers posteriorment es van transformar en la carretera que anava del poble de la Robellada fins a Meré, i la posterior urbanització va arribar fins l’altre carretera que portava de Llanes fins Ribadesella.

El darrer creixement del poble de Posada, s’ha anat desenvolupant pels mateixos eixos pels quals continua durant avui dia. Durant el darrer terç del segle XIX es va configurant una entitat urbana sencera amb la ubicació d’una farmàcia, estafeta de correus i tot tipus de moderns comerços que mica en mica es van anar consolidant durant els anys següents. Primer es configura la zona comercial, la qual cada vegada més, es torna més estable, i encara que el mercat només es fa un dia a la setmana, la resta de serveis i transaccions comercials es continuen fen diàriament.

La notaria (R.D. 31 desembre 1866), estanc, tendes de comestibles, begudes, forns de pa, sabateria, pensions i tot tipus de comerços es van anar establint al costat de la plaça i de las rodalies mes properes al mercat que naixien entre el 1870 i 1895. Amb els acords que es van dur a terme a l’Ajuntament de Llanes aprovats al 1862, es constituí el mercat setmanal de Posada. El primer d’ells es va celebrar el divendres 19 de desembre d’aquell mateix any.

Tots els veïns d’aquesta vall de Santiago (els pobles de Quintana, Bricia, Turanzas, Piedra i Lledías) van lluitar per aconseguir el privilegi de tindre aquest mercat al•legant las seves dificultats de aprovisionament degut a la distància d’aquesta vall respecte de Llanes. I per aconseguir-ho van fer, per començar, la construcció de 6 barracons amb els seus propis diners per donar un lloc confortable als possibles venedors.

El lloc escollit per que tingués lloc el mercat va ésser un lloc sense cap tipus de tradició. Es volia un lloc nou, que fos equidistant dels 5 pobles que composaven la vall i on fos fàcil pels veïns portar el bestiar i las mercaderies per vendre. A més era molt important que al principi fos obligatòria l’assistència al mercat així com el compromís del veïnat per donar-li empenta i fama al mercat, ja que això era la base per l’èxit i la futura continuïtat. Per aquesta mateixa raó també es van traslladar al mateix lloc del mercat, las fires de Santiago i Sta. Lucia des del 1863.

El projecte definitiu de urbanització d’aquesta plaça va ser de Fermin Coste al 1915. Vint anys abans, el 26 de juliol del 1895 es va produir la inauguració a la plaça del monument al Sr. Parres Piñera que va ser qui va donar el primer pas per donar-li qualitat a aquest espai de comerç. La seva estàtua junt amb el pedestal van costar més de 15.000 pta. de l’època y es obra de l’asturià Cipriano Folqueras.