Libros
CAPÍTULU I
UN MARCIANU NEL COLEXU
La pantalla del cuadru de mandos indicaba que la nave taba averiada. Un mensaxe cruciaba l’anchor dende la manzorga a la mandrecha. Nél podía lleese
“Problemes nel sistema de propulsión llectromagnéticu. Aparar dafechu. Entamar igua automática. Enxertar nel ordenador central CD R1”.
Beper quitó’l cascu virtual y fexo les operaciones necesaries pa poner en práutica les indicaciones que cuspía la pantalla del ordenador. Manexó con precisión los mandos y notó con claridá los emburriones propios del aterrizax de la nave. Darréu xiró’l sillón y espurrió la mano hasta qu’algamó un CD. Miró la portada y nun tuvo dulda, yera’l R1. Tornó a ponese frente al ordenador y allugó’l CD nel llector láser. Nel intre la pantalla volvía con un nuevu mensaxe:
“ R1 correutor d’averíes. Pa entamar rutina d’arreglos, confirmar con INTRO”
Beper féxolo. De sópitu na nave entamaron una riestra procesos empobinaos al arreglu de les averíes. Na pantalla había una imaxen fixa col planu de la nave percorríu por una lluz verde, na parte d’abaxu un contador dixital de tiempu marcaba:
TIEMPU DE PROCESU TIEMPU PA FINAR
10 SEGUNDOS 17990 SEGUNDOS
Y mentantu’l primeru diba avanzando, l’otru reculaba camín del ceru. Beper sabía perbién que nesi instante tenía de tar preparáu, pues al llegar al ceru había de poner en marcha la rutina d’arranque de la nave. De toes maneres y comu tenía tiempu per delantre, decidió salir al esterior y acuruxar pela rodiada. Punxo a furrular los sistemes d’apertura de la nave, dende la terminal que portaba nel so reló. Comprebó los valores atmosféricos de fuera y axustó nos mandos del reló les claves p’adautase a les nueves condiciones ambientales. Garró y encolingó del pescuezu una especie de cigua de cristal y coló de la nave.
Una vegada nel esterior decatóse de que yera de nueche. El suelu yera d’arena y frente de la nave había otra superficie grande cubierta d’un material llíquido. Cerca unes construiciones y unes pistes peles que travesaben unos aparatos que Beper xulgó comu primitivos. Introduxo nel reló los parámetros correspondientes y na pantalla vio: PLAYA tamién sable y sablón.
Introduxo nel ordenador les coordenaes xeográfiques y pidió otra vuelta información. Nun entardó en recibir rempuesta:
“Información disponible: playa del Conceyu de Carreñu nel planeta Tierra”
Beper tuviera en delles misiones n’otros planetes, pero enxamás visitara la Tierra, porque en Klastia nun consideraben interesante esti planeta. Aicionó dende’l reló un sistema que facía los llabores de camuflaxe pa la nave y decidió investigar daqué.